El Realisme

És un moviment artístic que s'inicia al s.XIX a França. Aquest corrent toca totes les disciplines artísitiques i totes les obres d'art del moviment busquen plasmar la realitat en tot el detall possible.

Enterrament a Ornants - Gustave Coubert

Característiques generals

• Es caracteritza per l'objectivitat i el rebuig de la fantasia i el món dels somnis.
• Es vol fer una representació de la realitat el més acurada possible, sense fer-la més maca; els paisatges són representats mitjançant una naturalesa humanitzada.
• Els temes són contemporanis a l'època de l'autor i solen mostrar una crítica social.
• Utilitza l'ús de la descripció exhastiva per mostrar uns perfils exactes dels temes que tracta, els personatges de les obres, situacions i llocs, etc.
• Tot el que és quotidià i no exòtic es transforma en el tema central de l'autor, es basa en lo conegut per escriure.  
• L'escriptor exposa problemes polítics, humans i socials en les seves obres.

LA NOVEL·LA MODERNA

En aquestes s'imposa la visió subjectiva de l'exsistència.

Com que en la majoria de casos és molt difícil descriure objectivament la realitat, pràcticament impossible, ja que en els límits d'aquesta xoca la realitat amb les aparències sensibles de l'esperit; l'objectiu de la novel·la moderna és copsar "aquesta cosa essencial" que anomenem "vida o esperit, veritat o realitat". 

Marcel Proust

Va néixer l'any 1871 en una família benestant de París.

Va ser un noi molt especial i va tenir una infantesa difícil, entre els atacs d'asma constants, que era un noi reservat i tots els conflictes que va tenir des  de l'adolescència a causa de la seva homosexualitat. Tots aquests són fets que el van marcar a ell i a la seva obra. 

L'any 1905 moren els seus pares, fet que el va marcar fins a tal punt de tancar-se, allïar-se de la societat. Tot i així, aquest fet va fer que en aquesta etapa de incomunicació, comencés a escriure la seva gran novel·la "À la recherche du temps perdu" (A la recerca del temps perdut). Es va passar des de llavors fins a l'any de la seva mort, 1922, redectant i corretgint aquesta obra. 

A LA RECERCA DEL TEMPS PERDUT

És una novel·la en set volums, molt complexa, en la que un narrador (que s'assembla sospitosament a Proust) ens explica la infància, adolescència i la joventut del protagonista a partir dels records que li vénen a la memòria. Aquests records són provocats involuntàriament per percepcions sensorials o per les obres d'art. 

Segons Proust, la memòria no és l'únic instrument possible de la imaginació artística, sinó els records involuntaris, el que ve de cop al olorar un perfum, al tocar una peça de roba determinada, al menjar un pastís que feia anys que no menjaves... el que té la virtut de treure el subjecte del flux del temps i permetre a l'escriptor que escrigui.

Proust ens acosta a la novel·la psicològica d'una altra manera, incorpora a l'anàlisi piscològica una sensibilitat extraordinària, que es recrea en impressions amb un tempo lento que marcarà la novel·la moderna i totes les posteriors. 

A la recerca del temps perdut, els set volums. 

He trobat una versió del Ballet Roland Petit d'un fragment de l'obra de Proust, aquí us deixo el vídeo perquè li doneu una ullada:

Com a més a més he trobat aquest  blog de literatura on s'explica l'estil de Proust i on hi ha apunts de frases Proustianes.

James Joyce

Va néixer a Dublín l'any 1882 en una família acomodada, tot i que el seu pare era una persona extravagant i gastava molt més del que es podia permetre i a més era poc hàbil en els negocis, si a tot això li sumem la tendència a emborratxar-se, dóna com a resultat la ruïna de la família.

Joyce va estudiar als jesuïtes, quan va acabar va a anar a París a estudiar medicina. L'any 1903, retorna a Dublín ja que la seva mare està a punt de morir. Un any més tard el dia 16 de juny té la primera cita amb Nora Barnacle, la dona de la seva vida. Gràcies a aquest fet, la seva novel·la més famosa "Ulisses" passa el dia 16/6. Des del meu punt de vista un dels fets més romàntics que algú pot fer per una persona. 

Ulisses també es pot conéixer perquè el seu protagonista dóna nom a una festa nacional irlandesa: el Bloomsday. El personatge principal de la novel·la és Leopold Bloom, d'aquí el nom. 

La novel·la descriu el dia del senyor Bloom, de les vuit del matí fins les tres de la matinada, d'una manera extremadament acurada els detalls físics i geogràfisc d'aquesta ciutat, diuen que si Dublín quedés destrossada, amb aquesta novel·la es podria recosntruïr. També descriu cada segon del dia d'aquest personatge fins a arribar a un punt d'obscenitat. 

Un altra característica que té aquesta gran obra de la literatura universal és la tècnica del monòleg interior (el fluir del pensament). El monòleg interior és el pensament dels personatges (Molly Bloom), que Joyce escriu sense avisar que és un pensament i no hi posa cap signe de puntuació. 

La massa de fets representats en l'Ulisses apareix cohesionada per la trama d'associacions, mites i símbols que recorre tot el llibre; és la que li dóna forma i sentit en l'últim terme. Aquestes referències no són sempre evidents i no és fàcil de seguir-les, ja que per fer-ho necessites alts coneixaments de la cultura més popular d'Irlanda, de l'època de Joyce o bé coneixamentes generals i un alt nivell de cultura. 

BLOOMSDAY

El Bloomsday és una commemoració anual que té lloc el 16/6 a Dublín i a la resta del món per celebrar la vida de l'autor irlandès James Joyce i la seva obra més coneguda. 

Aquest dia consisteix a reviure tot els esdeveniments que viu el protagonista de la novel·la Ulisses.

Aquest dia arriba a tenir tanta importància en el cor dels iralndesos que tenen
una placa en el carrer on va néixer el senyor Leopold Bloom. 

La ruta que s'ha de fer si vols seguir els passos de Leopold Bloom
durant el "seu" dia. 

Programa d'aquest any del Bloomsday: faran una cursa

Programa del 2015: com els fans de Joyce d'arreu del món ho celebren

Més informació: pàgina oficial del Bloomsday

Altres obres de James Joyce són:

• Dublinesos: és un recull de 15 relats curts on es descriu de froma naturalista la vida de la classe mitjana irlandesa a la ciutat de Berlín a començament del s.XX. El relat més famós és Els Morts.

• Retrat d'un artista adolescent: és una novel·la que narra els anys de formació (de forma semi autobiogràfica) de Stephen Dedalus, qui molts descriuen com a possible àlter ego de Joyce. En l'obra, s'explica el despertar intel·lectual, religiós i filosòfic del jove Deadlus, que es comença a qüestionar els convencionalismes de la religió catòlica i del seu país, i fins i tot el fet de rebelar-s'hi. Finalment, ho deixa córrer, quan se'n va a París per seguir la seva vocació d'artista.

Cims Borrascosos (i After?)

Aquest ha estat un llibre que realment m'ha agradat molt i per comentar-lo d'una forma diferent a la resta d'obres que hem llegit durant el curs, en comptes d'explicar-vos l'argument (de totes maneres us deixaré un enllaç), us deixaré frases que porto subratllant des de que vaig començar el llibre. També us explicaré el motiu pel qual, tot i ser un llibre difícil i llarg de llegir, ha estat un llibre increïble i perquè significa tant per mi.

Si sou amants de la literatura i els llibres, entendreu el sentiment que tens al llegir el teu llibre preferit. L'olor a llibre nou, el soroll de les pàgines quan les passes, aquell llibre és el teu tresor. 

Segons el meu punt de vista, un llibre realment està ben escrit si la història t'arriba i pots rellegir-lo les vegades que vulguis que mai et canses. Aquest és el cas per mi dels llibres d'After, escrits per Anna Todd. 

Suposo que us estareu preguntant, què té a veure una cosa amb l'altre. El cas és que After és una versió del segle XXI de l'apassionant història d'amor que tenen Catherine i Heathcliff. En aquesta novel·la juvenil, però, els noms dels protagonistes són Theresa (Tessa o Tess) i Hardin. 

El relat que es narren en ambdues són històries d'amor turmentoses que més que felicitat porten dolor als protagonistes.

Alhora de les personalitats dels personatges, Hardin i Heathcliff són exactament iguals: tots dos una infància difícil, amb maltractaments constants. En el cas de Hardin també pateix que el pare és alcohòlic, la mare és adúltera i ell es relaciona amb gent que no li convé i entra a les drogues de molt petit. 

Heathcliff és un ésser egoista, que no té empatia i és molt rude. No sap com tractar a les persones d'una forma correcta i només li importa el seu benestar. I no podria trobar una forma millor de descriure a Hardin. Tots dos, també, utilitzen a les noies i a les persones en general pel que volen, pel seu propi bé i són uns experts manipuladors. 

També tots dos tenen un "àngel", una persona que els pot "salvar" i transformar en bons homes. En el cas de Heathcliff perd a la seva estimada i s'acaba suïcidant, en el cas de Hardin tot i haver-li fet molt mal a la seva noia, acaben estan junts tota la vida i tenen tres fills.

En el cas dels personatges femenins, Catherine i Tess, no tenen tantes semblances en el caràcter ja que Catherine és molt més forta que Theresa, ja que ella no es deixa trepitjar i sap posar a Heathcliff en el seu lloc de seguida, en canvi Tessa és dèbil i molt més manipulable que Cathy i deixa que Hardin la trepitgi constantment, tot i que al final de la última novel·la demostra haver canviat totalment l'actitud i al llarg de les novel·les sap com controlar el seu home. 

El que si tenen en comú és la forma de pensar, que no estan amb el noi del que estan bojament enamorades perquè són d'una altra classe social o s'ajunten amb persones que no són del seu grup social. Els pares/germà d'ambdues no aproven la relació amb el noi, perquè el consideren dolent per les seva filla/germana. 

Totes dues són dolces i el lector i els personatges que les envolten les consideren massa bones per el seu estimat, i normalment són les víctimes del dolor que els hi causen ells. Tot i que això es veu molt més exagerat en el cas d'After, ja que en el cas de Cims Borrascosos, Catherine no és tan bona i dolça com Tessa.

Un altre lligam que les uneix en la semblança és que totes dues tenen un altre estimat, en el cas de Cathy: Linton, amb qui s'acaba casant. En el cas de Tessa té a Noah, el noi amb qui estava molt abans de conèixer a Hardin i a qui deixa per Hardin. Tant Linton com Noah són oposats a Heathcliff i Hardin i aquests dos es senten amenaçats per ells, perquè saben que són el que realment les seves estimades mereixen.

Un altre motiu pel qual em feia tanta gràcia llegir Cims Borrascosos és perquè Tessa i Hardin s'enamoren, en part, per la seva passió compartida per la literatura i en especial per Emily Brontë. Estan constantment discutint sobre el llibre i ell defensa a Heathcliff i ella a Cathy, comparant-se constantment la relació d'ells dos amb la seva. 

A part l'escriptora fa constants referències al llibre d'Emily i fa moltes citacions de frases que Heathcliff i Catherine es diuen. Aquest és el cas de la famosa frase: "No sé de què estan fetes les ànimes però sé que la seva i la meva són una sola". Frase que diu Catherine a Nelly quan parla de Heathcliff i frase que està gravada en una pulsera que Hardin regala a Tessa per l'aniversari d'ella. 

Enllaç on pots llegir l'argument: blog literatura 

Frases del llibre que m'han cridat l'atenció/realment agradat/m'han fet pensar amb after: 

Catherine: "No sé de què estan fetes les nostres ànimes, però, sigui del que sigui, la seva i la meva són la mateixa"

- Catherine: "Heathcliff, ell no sap què és està enamorat, oi?"

- Nelly: "No veig cap raó perquè no ho sàpiga, tan bé com vostè; i si és vostè la seva escollida, ell esdevindrà la criatura més desgraciada que mai hagi existit en aquest món! Tan bon punt es converteixi en la senyora Linton, ell perdrà l'amiga, l'estimada, i tot! Ha pensat com suportarà vostè aquesta separació i com suportarà ell el fet de ser abandonat fins a restar tot sol al món? Perquè, senyoreta Catherine..."

- Catherine: "Ningú mentre jo visqui, Ellen, cap criatura mortal no ens podrà separar. Tots els Linton de la faç de la terra es poden dissoldre en el no res, abans que jo pugui consentir a deixar Heathcliff!"

Heathchilff: "Cathy, aquest anyellet teu amenaça com un brau! Corre el perill de partir-se el crani contra els meus punys. Per Déu, senyor Linton em sap molt greu que no valgui ni perquè em prengui la molèstia de tirar-lo a terra!" (aquí podem veure una mostra del caràcter agressiu de Heathcliff, una altra característica que comparteix amb Hardin)

Heathcliff: "La víctima ha de perseguir els assassins. Estigues sempre amb mi pren alguna forma, fes-me enfollir! Tan sols et demano que no em deixis sol en aquest abisme, on no et puc trobar! Oh Déu meu! No es pot explicar! No puc viure sense la meva vida! No puc viure sense la meva ànima!" 

Hindley: "La traïció i la violència són la paga justa a la traïció i a la violència!"

Isabella: "Heathcliff, si fos de tu, aniria a estirar-me sobre la seva tomba i moriria com un gos fidel... Segur que ara la vida ja no val la pena viure-la, oi? Tu m'has inculcat clarament la idea que Catherine era tota l'alegria de la teva vida. No em puc imaginar com penses sobreviure a la seva pèrdua."

Friederich Von Schiller

A classe de literatura vam haver de fer un treball i exposició oral sobre un autor del Romanticisme, jo vaig tenir el plaer de fer-lo sobre Schiller.

Schiller era un poeta, dramaturg, filòsof i professor alemany que va nèixer l'any 1759 i va morir l'any 1805.

El seu pare era militar i el va obligar a estudiar dret i medicina en una acadèmia militar, fent que renunciés als estudis sobre teologia que era el que ell realment volia estudiar. 

Anant en contra de la política militar va llegir i estudiar els clàssics i va començar a escriure, cosa que la seva família i el Duc Karl Eugen (que era el propietari de l'acadèmia) no aprovaven. És per això que el van mantenir tancat varis dies, li van prohibir qualsevol contacte amb les humanitats i el van degradar en el càrrec de cirurjà. Tot i això Schiller no va fer cas al càstig que li van imposar i va seguir amb el seu estudi i vocació: l'escriptura.

Les dones a la vida de Schiller van tenir un paper important però no gaire destacat, comparant-lo en el cas d'altres autors contemporanis a ell. La primera dona de la qual es va enamorar i la que es va convertir en la seva mussa era Charlotte Von Kalb, qui estava casada i profundament enamorada de Schiller. La va acabar abandonant, deixant, per casar-se amb Charlote Von Lengelfeld, amb qui nou anys més tard va tenir-hi una filla: Caroline Henriette.

Alguns fets importants de la seva vida que el van marcar tan a ell com a la seva literatura van ser: 

• Mudar-se a Dresden, on va conèixer a Körner, qui li va fer canviar la seva forma d'escriure. Les obres de Schiller abans d'haver-lo conegut eren revolucionàries i buscaven plèmica i criticar la societat del moment. A partir d'haver-lo conegut, van passar a ser més classicistes. 
• L'any 1787 se'n va anar a Weimar amb ganes de conèixer a Herder, Weilan i Goethe. Amb aquest últim es van fer molt més amics i van conviure junts diversos anys de les seves vides. Goethe va ser una gran fons d'inspiració per les seves obres, es van influenciar l'un a l'altre.
• Va estudiar la càtedra d'història a la universitat de Jena, a partir d'aquí les seves obres van agafar un caràcter més històric. 

Friederich Von Schiller, retrat.

Obres més significatives:

• Dië Rauber, els Bandits (1781)
• Don Carlos (1787)
• Trilogia en vers de Wallenstein (1776-1799)
• Himne a l'alegria (1775)
• Els Déus de Grècia (1788)
• Els artistes (1789)
• Guillem Tell (1804)
• Demetrio, inacabada i publicada póstumament.

L'himne de l'alegria, Schiller

Aquí us deixo el prezi de la meva presentació:

    

El Romanticisme

El romanticisme va ser un corrent de pensament, un moviment tant cultural com polític que va sorgir a Alemanya a finals del s.XVII. En primer moment va ser un moviment literari, però va acabar influïnt en totes les arts; com la pintura, música, etc.

Saturno  de Goya

La característica fonamental del moviment, la que el defineix, és la ruptura amb la tradició, l’ordre i la jererquia dels valors culturarls i socials que fins aquell moment havien estat els dominants.

Busca constantment la màxima llibertat tan interna com externa (en paisatges oberts, naturals, allunyats de la ciutat). També hi ha una constant exaltació dels sentiments per sobre de la raó i el gust per temes i llocs poc convencionals, com els cementiris.

Característiques generals:

• Exaltació dels sentiments, del dramatisme amb accions i emocions portades a l'extrem.
• La forta tendència nacionalista de cada país.
• L'ideal polític liberal en front del despotisme il·lustrat.
• Es valora molt més la creativitat i originalitat que no pas seguir la tradició grecollatina i la imitació neoclàssica.
• Es tracta també el sentiment de nostàlgia, d'un passat perdut, els records d'infància...
• L'obra dels autors del romanticisme són imperfectes i inacabades, no li donen aquesta importància al contrari del corrent que s'havia seguit de l'obra perfecta i acabada.
• Una altra de les característiques més importants és l'egocentrisme i egoisme dels autors de l'època: el culte al jo; una gran apreciació a les coses personals, un subjectivisme i individualisme absolut.
• Els autors romàntics no seguien el que estava estipulat anteriorment i trenquen les normes i tradicions culturals que freni, ofegui, la seva llibertat (com les tres unitats aristotèliques : temps, acció i lloc).
• S'estimen més els ambients obscurs, nocturns i luctuosos. Troben la bellesa en els llocs sòrdids i ruïnosos, els hi encanten els llocs sinistres i busquen les històries fantàstiques basades en la superstició, cosa que els il·lustrats ridiculitzaven.

Cementiri del Claustre - Caspar David Friederich. 

• També van canviar la mètrica d'una forma revolucionària, van tornar a unes rimes més lliures sense seguir cap esquema mètric determinat, amb rimes assonants i de caràcter popular.

El Werther

Anàlisi "Els sofriments del jove Werther":

Tema principal

La fatalitat d'un amor impossible.

Temes clau

El suicidi.

Els triangles amorosos.

L'amor malaltís.

Els sense sentits de la vida. 

El cansament de viure i la depressió, juntament amb canvis d'humor i bipolaritat.

El conflicte entre el que desitges i la realitat.

Conflictes amb un mateix i amb els altres.

L'amor no correspós.

El domini de la passió sobre la intel·ligència.

Exaltació dels sentits i de la bogeria.

La mort com la solució de tots els problemes, justificant així el suicidi quan no queden alternatives.

Idea principal

La falta de valor per afrontar la realitat, dominar les emocions i l'acte d'enamorar-nos de la persona equivocada ens pot conduir al suicidi. 

Argument

A través d'unes cartes autobiogràfiques i de testimonis de persones que van conèixer a Werther, ens expliquen les històries del nostre protagonista, qui es va enamorar profunda i perdudament de la Lotte. Una jove preciosa i encantadora que estava promesa amb Albert, amb qui es va casar.

Ella no va correspondre a l'amor obsessiu i apassionat de Werther i ell va prendre la fatal decisió de suïcidar-se.  

                          

 
Caràtules de "Werther"

Aquesta obra a part de ser una de les grans de la literatura universal, també ha sigut font d'inspiració per altres artistes no només escriptors sinó també directors de cinema. Alguns exemples de pel·lícules inspirades en aquest relat són:

Young Goethe in love (2010):

Aquí us deixo el vídeo complet (de forma legal) del film

 dirigit per Philipp Stöltz i protagonitzat per Alexander 

Fehling (com a Johann Goethe).

És una versió que barreja la vida de Goethe amb la seva novel·la Werther.

Werther (1986)

Aquí us deixo el vídeo complet (de forma legal) del film 

dirigit per la directora espanyola Pilar Miró i protagonitzat per

Eusebio Ponzela (com a Werther).

És una adaptació modernitzada del clàssic de Goethe feta per a televisió.

Com a més a més, per als meus usuaris que no els hi agrada llegir, he trobat una audio llibre que narra el primer i segon llibre que forma el Werther. Aquí us deixo els enllaços: primera part i segona part 

Goethe

Johann Wolfgang von Goethe (Frankfurt, 1749-Weimar, id., 1832) va ser un escriptor alemany nascut en una família burgesa. Els seus estudis eren humanistes i va ser educat per preceptors. Es va treure la carrera de dret a Leipzig i a Estrasburg. Allà es va vincular al Sturm und Drang i va conèixer a Herder qui va ser el que el va fer interessar per la poesia popular, per Shakespeare, Homer i Ossian.

Retrat de Goethe

• L’any 1772 s’enamora a Wetzlar de Carlotte Buff, una noia que ja estava compromesa. Goethe marxa i ella es casa amb el seu promès amb qui va tenir dotze fills. La noia li escriu varies cartes a l’autor i en una d’elles li explica que un conegut seu s’ha suïcidat per amor. Aquest succés és la inspiració de la seva gran novel·la el Werther.
• 1773: publica el drama Götz von Berlichingen. 1774: publica Les desventures del jove Werther. Amb aquestes dues obres guanya un paper predominant en el Sturm und Drang.
• —Al 1775 coneix Lili Schönemann, de 16 anys. Tenen un petit romanç que acaben deixant. Al final de la seva vida diu que va ser el seu amor més profund.
• L’any 1775 Goethe es va instalar a Weimar, per ordre del duc Carles August. Aviat es va formar un important cercle d’intel·lectuals del que ell en va formar part. El van nomenar conseller del principat i, al cap de sis anys, ministre. Durant aquesta època escriu però poc ja que està més pendent de l’activitat política. També té un interès per les ciències. En el tema de l’amor té una relació amb Charlotte von Stein.
• 1786: marxa a Itàlia. S’estableix un temps a Roma, en contacte amb artistes alemanys. Descobreix el classicisme, que no l’abandona. Acaba Ifigènia a Tauris, basada en el mite clàssic. Durant aquest període escriu vàries obres com: “Nausicaa”, “Torquato Tasso”, —“Hermann i Dorotea”, “Viatge a Itàlia”, “Elegies romanes”...
• Quan torna a Weimar té una relació “d’amistat” amb Christianne Vulpius. I poso amistat amb cometes ja que s’acaben casant (el 1806) i tinguent cinc fills. Durant aquesta època Goethe dirigeix el teatre de Weimar i escriu vàries obres científiques.
• En el s.XIX: té una amistat amb Friederich Schiller, un gran poeta. És partidari de Napoleó i s’oposa al Romanticisme. És reconegut com a gran geni de les llengües germàniques.
• Durant els seus últims anys de vida va tenir vàries passions amoroses per dones joves; als 74 anys es va enamorar d’una noia de 19 i s’hi vol casar. Treballa i acaba la segona part de Faust, l’obra de la seva vida, que va ser publicada després de la seva mort.
• Com a curiositat, quan va morir va traçar una W en l’aire i va demanar “Més llum, més llum!”

Si vols saber més de la vida de Goethe he trobat aquest vídeo que és una biografia bastant completa de l'autor.

Durant una època de la seva vida, ja al final d'aquesta, Goethe tenia una obsessió amb les noies joves i s'enamorava molt d'elles. Amb 74 anys (com he dit abans) es va enamorar d'una noia de 19, ella el va refusar i d'aquest acte va sorgir un dels poemes més macos de tot el romanticisme, i de la literatura alemanya. Com a mínim des del punt de vista del gran escriptor austríac Stefan Zweig, en el seu llibre "Moments estelars de la humanitat".


Aquí us deixo una versió que he trobat en castellà del poema:

 

Elegía de Marienbad

¿Qué me reserva el devenir ahora y este hoy, en flor apenas entreabierta? Edén e infierno mi inquietud explora en la instabilidad del alma incierta. ¡No! Que al cancel de la eternal morada los brazos me transportan de mi amada. Cruél y dulce el ósculo postrero, almas gemelas, al herir, desprende; mi pie vacila ante el umbral severo que un querube flamígero defiende. Mi ojo impasible ante la vía desierta ve las selladas hojas de la puerta. ¿Finó ya el orbe? ¿Sus rocosos muros no se coronan ya de sombra santa? ¡La mies no grana? ¿Prados verdeoscuros ya no cortejan al raudal que canta? ¿Ni ante el mundo prolífero se extiende la comba astral que el devenir defiende? Como para agradarme -cual solía- ella se empina en el umbral, rïente, y me da gota a gota su alegría y se me anuda en ósculo ferviente. Sobre mis labios me grabó su beso, con llamas, añoranza y embeleso. En lo más noble nuestro ser cultiva anhelos de rendirse a lo inefable por honda gratitud que el don no esquiva al Ser puro, a lo Eterno inexpresable. Llemémosle Bondad; yo a su clemencia me acojo y me diluyo en su presencia. «Haz como yo; cotéja el breve instante con tu grácil cordura; no apresures, tómalo a punto, dúctil, insinuante, ya que en la acción o en el amar perdures. Si vistes de candor en el conflicto, serás hombre cabal y un héroe invicto». ¡Vano hablar, pensé yo, si un Dios te ha dado el minuto feliz por compañero! Todo ser, junto a ti, predestinado se siente, no mi sino lastimero. Me espanta tu decir: dejar tu lado es un alto saber que no he logrado. Lejos ya estoy. ¿Qué me dará el instante fugaz? ¡Quién sabe! Mágico tesoro para crear Belleza. Como Atlante, me doblo al peso... y me deshago en lloro. De fuga en fuga, en fútiles andares y, por alivio, lágrimas a mares. ¡Fluyan y rueden sin cesar! La llama jamás se apagará, que me devora; crepita, y por mi pecho se derrama do muerte y vida traban lid ahora. Para el dolor del cuerpo hay plantas buenas, y a mí me ahogan inacción y penas. Ya perdí el Universo y me he perdido a mí mismo -yo, amado de los dioses- su Caja de Pandora me han vertido, rica en gajes u horóscopos atroces. Me tientan con la pródiga cascada de los goces... y me hunden en la nada.

A la dreta portada del llibre "Moments estelars de la humanitat"
 i a l'esquerra l'autor del llibre Stefan Zweig