viernes, 8 de enero de 2016

Literatura italiana del Trecento

El Trecento italià (s.XIV)



És un període de canvi amb relació a l'Edat Mitjana i és el precedent del Renaixement, moviment que apareix dos segles més tard. Com hem dit és un període d'innovacions que afecten tan en la cultura, l'art, com la societat. A partir d'aquest moment comencem a viure en una societat més urbana abandonant la feudal. Aquesta transformació va començar a Florència, Itàlia.

Dintre l'art, ens centrarem a parlar sobre l'alteració que va patir la literatura del Trecento. Va sorgir un nou estil poètic i els autors van utilitzar nous temes en les seves obres. Una diferència important respecte el que s'havia escrit anteriorment és que els escriptors van començar a escriure en un dialecte del italià (el toscà) o en italià.
Els autors més emblemàtics van ser Dante, Boccaccio i Petrarca.
Un altra modificació que va patir la literatura va ser l'introducció del dolce stil nuovo que va sorgir entre el 1280 i el 1310. Els creadors van ser un grup de poetes toscans: els stilnovisti. Aquest nou estil que van crear destaca per ser dolç, musical i sentimental, que va suposar un gran canvi d'estil i de temes en relació dels trobadors.
L'estrofa poètica utilitzada en aquests poemes és el sonet, que consta de catorze versos que s'organitzen en quatre estrofes: dos quartets i dos tercets. En els poemes apareix la idealització espiritual de l'amor: la donna angelicata. 
Aquest tòpic (donna angelicata) va ser creat per G. Guinzelli i va ser perfeccionat per Dante. La dona és vista com una missatgera o com a símbol de la perfecció espiritual, que es pot assolir mitjançant l'amor. Aquesta dona té unes característiques, segueix un patró de bellesa, en aquest cas la noia té el cabell ros, pell blanca i ulls clars.

"Donna Angelicata" Rafael Sanzio. Pintura renaixentista.
Aquí podem veure les característiques del tòpic utilitzat en el trecento,
una idea utilitzada després per molts artistes, com Rafael, durant els segles següents.
Els autors més representatius del Dolce Stil Nuovo són: Guido Guinizzelli (1230-1276) i Guido Cavalcanti (1250-1300).
Aquest estil serveix de referència per els tres autors abans esmentats (Dante, Boccaccio i Petrarca).


Dante Alighieri

Nascut a Florència l'any 1265 i mort a Ravenna l'any 132, Dante va ser un poeta, prosista, teòric de la literatura, filòsof i pensador polític italià. 

Quan va néixer Florència estava dividida entre güelfs i gibel·lins. Els güelfs eren els que estaven a favor i defensaven el papat, per contra els gibel·lins eren partidaris del poder imperial contra el papat, i aquests dos grups estaven en constant guerres. Dant va pertànyer al partit güelf, i, dintre d'aquest, a la facció de "blancs moderats" (el partit a favor del Papa estava dividit en faccions i el que tenien en comú era que estaven sotmesos al papat). 
Tot i que ell va viure en una època on els dos grups estaven en "pau", va combatre en algunes batalles.


Retrat de Dante


Hi ha hagut dues dones importants en la vida de l'autor: Beatriu Portinari i Gemma Donati. 
A la primera la va conèixer quan tenia nou anys i es va enamorar profundament d'ella, des de llavors és la seva musa i apareix en la seva obra més important: La Divina Comèdia. Amb Gemma si va casar i va tenir-hi quatre fills, tot i que ell afirmava que no se l'estimava.

Per saber més de la vida de Dante, clica aquí: 
Biografia de Dante
Dante Alighieri


Obra de Dante:

- Vita nuova
Com hem dit anteriorment, Beatriu va ser la mussa de Dant i aquesta obra està totalment inspirada i dedicada a ella ja que tracta sobre l'amor que ell sent per ella.
- Convivio (el banquet)
És una obra escrita en prosa que es presenta com una enciclopèdia de coneixements per aquells que volen dedicar-se a l'activitat pública i civil sense haver completat l'educació superior.
- De vulgari eloquentia
És un assaig escrit en llatí. 
- Divina Comèdia

Portades d'algunes de les obres anomenades anteriorment

La Divina Comèdia

La Divina Comèdia és l'obra més important de Dant i una de les obres més sensacionals tan de la literatura italiana com universal. És un poema medieval escrit entre el 1304 i 1321, que descriu l'estructura del món dels morts segons el punt de vista de l'època. 
La composició consta de 100 cants: 1 inicial, 33 a l'Infern, 33 al Purgatori i 33 al Paradís. Que formen un total de 14.333 versos hendecasíl·labs, en tercets encadenats.
L'obra tracta del viatge de l'autor a través dels móns dels morts: l'infern, el purgatori i el cel. No va sol en aquest trajecte, el famós poeta Virgili l'acompanya per dos de les tres etapes, en l'última és Beatriu la que s'encarrega d'acompanyar-lo.

El relat comença així:

"Nel mezzo del cammin di nostra vita
mi ritrovai per una selva oscura
chè la diritta via era smarrita.

Ah quanto a dir qual era è cosa dura
esta selva selvaggia e aspara e forte
che nel pensier rinova la paura!"

La repercussió d'aquests versos és tanta que no hi ha nen en tota Itàlia que no se'ls hagi aprés i no només a Itàlia, nosaltres mateixos ens els hem aprés aquest trimestre.

INFERN

Dant fa una descripció molt explicita de cada un dels cercles de l'Infern, quin pecador hi ha i quin és el seu càstig. El cant més conegut, és en el que apareixen els amants Paolo i Francesca, una parella que ha passat a la història i que molts altres artistes han representat, n'és el cas d'Ingres (el meu pintor preferit), per exemple. 

Paolo i Francesca (1819), Ingres



PURGATORI


És on va a parar la gent, que és morta i ha comés un pecat però no molt greu i es pot salvar. És una etapa de transició i ha de superar les proves per poder accedir al cel. 
Com és el cas de l'infern, ha donat lloc a varis artistes per fer cançons (com Mazoni) i fins i tot una sèrie (Lost).


Purgatori - Mazoni (2013)

Caràtula sèrie "Perdidos" (Lost títol original)

Enllaços per saber-ne més d'aquesta gran sèrie:


PARADÍS



Dant s'imagina el cel com nou esferes que envolten l'Empireu, on hi ha Déu i els àngels. El poeta arriba a veure al Senyor i el descriu com tres grans cercles.




Giovanni Boccaccio

Va néixer l'any 1313 a Florència i va estudiar els clàssics a Nàpols. El seu pare era comerciant a la seva ciutat natal i se'n va tornar d'on estudiava per encarregar-se del negoci familiar. 
Va ser un dels precursors de l'humanisme i és considerat juntament amb Dante i Petrarca, un dels pares de la literatura italiana. Ell escrivia en italià i llatí, i la seva obra més important és el Decamaró que va tenir un gran impacte en la cultura catalana, ja que va ser un a de les primeres obres que es va traduir a la nostra llengua.
L'any 1350 va conèixer a Petrarca amb qui es van fer molt bons amics. Els darrers anys de la seva vida es va dedicar a estudiar a fons l'obra de Dant. Va morir a Florència l'any 1375.


Gravat de Boccaccio

Obra de Boccaccio

Va escriure obres quan de joventut, la més important el Decameró. Més endavant, però, va començar a escriure obres misògines com II Corabaccio.

El Decameró

Va ser escrita durant l'any 1350 i 1353 per Boccaccio. La paraula Decameró significa "deu dies", el motiu d'aquest títol és perquè explica la història de set dones i tres homes que decideixen refugiar-se en una finca per protegir-se així de la pesta. Estan allà durant deu nits i cada dia, cadascun d'ells explica una història, aquest és el perquè del títol. Així doncs quan passen les deu nits s'han explicat cent històries de diversos temes: burlescs, llegendaris, cavallerescs, eròtics, romàntics... L'estil de l'obra és àgil, flexible, amb humor i sense voler ensenyar o moralitzar.


Decameró de Sandro Botticelli (1487)



 


Francesco Petrarca

Va néixer l'any 1304 a Florència, tot i que va passar la seva infantesa entre la seva ciutat de procedència i la Provença. Com Boccaccio va estudiar els clàssics, tot i que Petrarca també va estudiar tan gramàtica com lleis. Juntament amb Giovanni Boccaccio va ser un precursor de l'humanisme a Itàlia.
Va viure en una època on hi havia dos Papes, el del Vaticà i el d'Avinyó, ell va ser proper al segon ja que va viure diversos anys de la seva vida en aquell poble. Allà, l'any 1327, va conèixer a Laura de qui es va enamorar i la va convertir en la seva musa.
Va viatjar per tot Europa i finalment va morir l'any 1374 a Pàdua.



Escultura de Francesco  de Petrarca




Obra de Petrarca

La seva obra la podem dividir en les que va escriure en llatí i la que va escriure en italià.
Llatí: 
En vers: Africa, Carmen bucolicum...
En prosa: Secretum meum, De vita solitaria, Espistolae...

Italià (obra poètica): Canzionere i I Triofoni
El Canzionere és la seva millor obra i la que ha tingut més repercussions al llarg de la història.


Canzionere

És un llibre poètic compost de 366 composicions poètiques, de les quals la majoria són sonets. La temàtica d'aquests són de temàtica amorosa, tot i que també n'hi ha de temàtica religiosa, morals o polítics. 
Laura va ser la seva musa i no podia faltar en la seva millor obra i li va dedicar alguns poemes que es divideixen en dues parts: "In vita de madonna Laura", "In morte de madonna Laura", on busca la serenitat davant l'amor no correspost. 

Manuscrit de les obres de Petrarca

No hay comentarios:

Publicar un comentario