miércoles, 25 de noviembre de 2015

Matèria de Bretanya

La matèria de Bretanya va sorgir a Europa, concretament a la Bretanya francesa i anglesa, en època medieval, i és un conjunt d'històries que totes tenen com a personatge principal el Rei Artús, la seva cort i la recerca del Sant Greal. 
Són obres narratives escrites en francès a partir de la segona meitat del segle XII, però en els seus inicis van ser escrites en vers. 
Jean Bodel d'Arràs va difondre aquesta denominació per tal de distingir aquest conjunt d'obres de les adaptacions vulgars de temes clàssics i de les cançons de gesta.




Chrétien de Troyes

El rei Artús

Artús o Artur és fill d'Uther Pendragon i Lady Ingraine. Els seus pares no estaven casats, ni eren parella, és més el marit de Ingraine i Uther, eren enemics i estaven en guerra. Però Uther es va enamorar de la dama i li va demanar ajuda a Merlí perquè ell pogués fer l'amor amb ella, i així va ser. A canvi de realitzar un encantament que el pertanyés passar la nit amb la dama, Uther havia de lliurar al seu fill a Merlí. Després del naixement d'Artur, els seus pares moren i Merlí porta la "seva recompensa" a Sir Hèctor, un cavaller que s'ocuparà de l'educació i serà com a un pare per a Artús. 
Una cosa que sempre es relaciona amb Artur és Excàlibur, la seva espasa, que representa l'unió i la pau dels pobles bretons. Segons explica la llegenda, la va encarregar a la Dama del llac, que era una nimfa, Merlí per Uther, el pare d'Artús. Quan aquest va morir, va clavar l'espasa en una roca i només el seu hereu seria mereixedor de l'espasa, per tant de poder-la arrencar.
A l'espasa se li atribueixen propietats extraordinàries i sorprenents.


Excalibur
El tema de l'espasa, Artur i la desaparició d'aquests, juntament amb els cavallers de la taula rodona i la recerca del Graal, ha donat peu a moltes històries, llegendes i també idees a guionistes per fer pel·lícules de cinema. 

"King Arthut- El rey Arturo" dirigida per Antoine Fuqua.
Sinopsi 
Els historiadors han sostingut durant anys que la història del rei Artur era només un mite, però la llegenda té el seu origen en un heroi real, dividit entre les seves ambicions personals i el seu sentit públic del deure. Artús (Clive Owen) només desitja abandonar Bretanya per tornar a la pau i estabilitat de Roma. Però abans, una última missió el porta a ell i als seus cavallers de la Taula Rodona, Lancelot (Ioan Gruffudd), Galahad (Hugh Dandy), Bors (Ray Winstone), Tristan (Mads Mikkelsen) i Gawain (Joel Edgerton), a la conclusió que després de la caiguda de Roma, Bretanya necessitarà un rei, algú que la defensi no només de l'amenaça de la invasió saxona, sinó també que els guiï cap als nous temps. Sota la guia de Merlín (Stephen Dillane), i la valenta i bella Ginebra (Keira Knightley), Artús haurà de trobar la força en si mateix per canviar el curs de la Història.



Excàlibur - John Boorman
Sinopsi
Després d'una llarga i cruenta guerra, Uther Pendragon li prega al mag Merlín que l'ajudi a seduir l'esposa del seu nou aliat, el Duc de Cornwall. Merlín accedeix, però a condició que el fruit d'aquesta unió li sigui lliurat. Aquesta mateixa nit, és concebut Artur. Divuit anys després, els nobles d'un regne el tron està vacant intenten apoderar d'Excalibur, l'espasa màgica que està incrustada en una pedra des de la mort d'Uther.


El código da Vinci - Ron Howard. 
En aquesta pel·lícula gira en torn del Graal. 
Està basada en una famosa novel·la de Dan Brown.

Sinopsi
El catedràtic i famós simbologista Robert Langdon (Tom Hanks) es veu obligat a acudir una nit al Museu del Louvre, quan l'assassinat d'un restaurador deixa després de si un misteriós rastre de símbols i pistes. Amb l'ajuda de la criptògrafa de la policia Sophie Neveu (Audrey Tautou) i posant en joc la seva pròpia vida, Langdon descobreix que l'obra de Leonardo da Vinci amaga una sèrie de misteris que apunten a una societat secreta encarregada de custodiar un antic secret que ha estat ocult durant dos mil anys.















domingo, 15 de noviembre de 2015

Literatura Llatina



És aquella que inclou totes les obres escrites en llatí. L'època amb més explendor és amb la dinastia d’Octavi August, qui va donar una pau molt llarga als romans. Aprofitant aquest període va fer un programa de recuperació dels valors tradicionals, atreient els grans escriptors de l’època en el cercle del Mecenes.

Durant el regnat d’August és l'etapa en la que la poesia llatina té més importància. En canvi la prosa llatina és més valorada a l’època de la República.

Els autors més importants de la literatura llatina i els que hem comentat a classe són: Horaci, Virgili i Ovidi.

Horaci

Horaci Quintus Horatious Flacus (65 a.C. - 8 a.C.)


Fill d’un esclau que va ser lliberat va treballar com a escrivà i no va trigar gaire a formar part del Cercle de Mecenes, va ser Virgili qui el va introduïr.
La seva poesia és considerada la perfecció clàssica, i ell és el creador d’alguns dels tòpics literaris. Alguns exemple són: el carpe diem, el beatus ille, l’aurora mediocritar, etc.

Per treballar aquests tòpics hem llegit diversos poemes d’autors posteriors ja que són temes molt utilitzats, gràcies a la varietat d’idees. Aquests tòpics tambè apareixen a algunes pel·lícules i cançons, aquí us deixo un fragment d’un dels meus films preferits:


El club de los poetas muertos

Vam aprofundïr sobretot en el tema del beatus ille, fent un poema. Per fer-lo vam parlar d’allò que ens fa feliç a nosaltres i jo ho vaig fer tal que així:

“Feliç aquell que no té tot el que vol,
i no es conforma amb tot el que té,
aquell que és savi i continua aprenent.

Feliç aquell que estima i és estimat
aquell que ha patit, sentit i perdut,
qui s’ha enamorat i desenamorat.

Feliç aquell que no és ni innocent ni ignorant
qui oblida però no vol ser oblidat
aquell a qui han fet mal i se n’ha sortit,
per més vegades que l’hagin ferit.”

L’obra d’Horaci
La seva poesia consta de quatre obres:
- Sàtires
- Èpodes
- Odes
- Epístola: epístola als Pisons és la seva Art Poètica

Les seves obres destaquen per la perfecció mètrica i una poesia molt elevada.

Virgili
Virgili Pubilus Vergilius Maro (70-19 aC).




Virgili va néixer prop de Màntua, en una família rural benestant, en la qual el seu pare es va preocupar en donar estudis al seu fill. Una de les seves obres més importants són les Bucòliques amb la que va aconseguir la fama a Roma i la possibilitat d'entrar al cercle de Mecenes. Defensava el programa polític d'August i li agradava la vida al cam. Va morir en un viatge tornant de Grècia.


L'obra de Virgili
- Bucòliques: 10 poemes de tema pastoril.
- Geòrgiques: 4 llibres on lloa la vida rural i les tasques agrícoles.
- Eneida


L'Eneida és un poema èpic format de més de 9.000 versos, on Virgili narra les aventures de l'heroi troià Enees, després de la caiguda de Troia. La història comença amb la caiguda d'aquesta ciutat, i com Enees fuig amb el seu pare, Anquises, i el seu fill fins arribar a les terres del Laci. Està inspirada en la Ilíada i l'Odissea.


Està dividida en 12 cants, els sis primers narren el viatge d'Enees per la Meditarrània fins arribar al Laci per fundar-hi una nova ciutat, però en comptes d'anar-hi acaben a Cartago. Allà hi ha la reina Dido, que els acull i s'enamora d'Enees. La reina vol que Enees s'hi quedi però ell decideix marxar, com a reacció Dido es suïcida. Així l'autor justifica les guerres entre Roma i Cartago.
En els sis següents, el nostre protagonista viatja al món dels morts, on parla amb el seu pare qui li prediu que fundarà una ciutat i una nova nissaga. D'aquesta naixeran els fundadors de Roma: Ròmul i Rem. Un cop arriben al Laci, el rei Llatí li ofereix a Enees la seva filla en matrimoni i es casen després d'haver lluitat contra altres pobles del Laci.
Amb aquesta història s'explica els precedents i la història de Roma.


L'Eneida és considerada l'epopeia nacional. A part és un poema molt important perquè entronca la família de l'emperador amb Ennees. Va deixar l'obra a mitges i volia que la cremessin un cop mort, però August no ho va permetre.
Va ser font d'inspiració d'altres autors com de Dante, que es va inspirar en ella per fer la Divina Comèdia.


Ovidi
Ovidi Pubilus Ovidus Naso (43 a.C. - 17)




Era un poeta que va néixer en una família benestant dels equites, al ser ric era més independent que Virgili o Horaci. Va estudiar retòrica a Roma i Grècia. Pertanyia a l'alta societat i es va casar tres vegades. L'any 8 va ser destarrat per August, mai no va ser perdonat i va morir a l'exili, als confins de l'Imperi.


L'obra d'Ovidi
- Poesia elegíaca d'amor: Amors i Heroides
- Poesia didàctica d'amor: Art amatòria, Remeis d'amor, Cosmètics per a la cara de la dona
- Poesia didàctica patriòtica: Fastos
- Poesia elegíaca d'exili: Tristes, Pòntiques



La seva obra més important és les Metamorfosis, que és un extens poema de 12.000 versos, dividit en 15 llibres. En aquests recull 250 mites de transformacions. No pertany a cap gènere concret.


Ha tingut molta repercussió ja que ha estat un tema molt imitat al llarg de la història, tan en la literatura com en l'art. Un exemple n'és l'escultura Apol·lo i Dafne de Bernini.