Tristany i Isolda

Quan busquem Tristany i Isolda a la xarxa els primers resultats són l'òpera de Wagner, la pel·lícula de Kevin Reynolds  i diversos quadres d'autors com Herbert Draper. Però, tots aquests artistes, ¿d'on han tret la idea, la inspiració per fer l'òpera, el film i la pintura? 

Tots tres s'han basat en la llegenda de Tristany i Isolda, que té origen a la Materia de Bretanya i ha servit de font d'inspiració de molts autors, com he dit anteriorment. Aquesta llegenda medieval té origen al segle XII i des de llavors se n'han fet diverses versions fins arribar a la d'avui en dia. L'origen d'aquesta sembla que es troba en el poble celta, en tres històries de raptes irlandesos. Tot i que aquesta no és la versió actual ja que diversos autors van introduir innovacions segons el gust de les corts i l'època en que visquessin. Avui en dia ens basem en la versió que va escriure l'autor francès Joseph Bédier l'any 1900. Nosaltres hem llegit la seva adaptació, en la traducció de Carles Riba. 

Tristany i Isolda, Hebert Draper (1860-1920)

"Senyors, ¿us plau de sentir un bell conte d'amor i de mort? És de Tristany i d'Isolda la reina. Escolteu com amb gran joia, amb gran dol s'amaren, després ne moriren un mateix dia, ell per ella, ella per ell."

Així és com comença Tristany i Isolda, una de les històries més maques que s'han escrit mai.

Com ens diu aquest fragment, és un relat d'amor i mort on els personatges s'enamoren profundament l'un de l'altre (quan no haurien de fer-ho) per culpa o gràcies a una poció.

Isolda és la princesa i futura reina d'Irlanda, Tristany és un noble cornuallès, nebot del Rei Marc, rei de Cornualla.

Els nostres protagonistes es coneixen quan ell va a Irlanda i ella el cura, després Tristany fuig, el destí però, el fa retornar per conquistar a Isolda la Blonda, no per ell, sinó perquè es casi amb el rei anglès. En el viatge d'Irlanda a Cornualla, es prenen la poció per error i acaben fent l'amor.

A partir d'aquí comença la trama principal del llibre, com els dos enamorats intenten amagar el seu amor prohibit davant de tothom i tot i que durant un temps ho aconsegueixen, els acaben descobrint i fugen al bosc.  

Tenen diverses aventures i s'acaben penedint i tornant al castell, però només en torna un d'ells.

(M'encantaria acabar-vos de fer cinc cèntims de la història però no ho puc fer sense fer cap spoiler, així que si us interessa saber què passa amb els amants de Cornualla, podeu comprar el llibre i llegir.)

Pel·lícula Tristany i Isolda (2006) - Kevin Reynolds

Tristany i Isolda al cinema:

Trailer de la película Tristany i Isolda

Sinopsi:

Després de la caiguda de Roma, els caps militars d'Anglaterra mantenen a ratlla les forces del rei irlandès Donnchadh. Un d'aquests líders, Lord Marc pretén unir a les tribus angleses per formar una forta nació que es governi per si mateixa. El seu cavaller més important és Tristany, a qui Marc ha criat des que aquest es quedés orfe després d'un atac irlandès en què també va morir la família de Marc. Amb Tristany al seu costat, Marc creu que pot unificar a la seva gent i alliberar Anglaterra del domini irlandès. Però Tristany guarda un terrible secret ...

Personatges principals:

Tristany, interpretat per James Franco

Isolda, interpretada per Sophia Myles

Lord Marc, interpretat per Rufus Sewell

- Recursos d'interés:
Tristany i Isolda en Dalí

Matèria de Bretanya

La matèria de Bretanya va sorgir a Europa, concretament a la Bretanya francesa i anglesa, en època medieval, i és un conjunt d'històries que totes tenen com a personatge principal el Rei Artús, la seva cort i la recerca del Sant Greal. 

Són obres narratives escrites en francès a partir de la segona meitat del segle XII, però en els seus inicis van ser escrites en vers. 

Jean Bodel d'Arràs va difondre aquesta denominació per tal de distingir aquest conjunt d'obres de les adaptacions vulgars de temes clàssics i de les cançons de gesta.

Chrétien de Troyes

El rei Artús

Artús o Artur és fill d'Uther Pendragon i Lady Ingraine. Els seus pares no estaven casats, ni eren parella, és més el marit de Ingraine i Uther, eren enemics i estaven en guerra. Però Uther es va enamorar de la dama i li va demanar ajuda a Merlí perquè ell pogués fer l'amor amb ella, i així va ser. A canvi de realitzar un encantament que el pertanyés passar la nit amb la dama, Uther havia de lliurar al seu fill a Merlí. Després del naixement d'Artur, els seus pares moren i Merlí porta la "seva recompensa" a Sir Hèctor, un cavaller que s'ocuparà de l'educació i serà com a un pare per a Artús. 

Una cosa que sempre es relaciona amb Artur és Excàlibur, la seva espasa, que representa l'unió i la pau dels pobles bretons. Segons explica la llegenda, la va encarregar a la Dama del llac, que era una nimfa, Merlí per Uther, el pare d'Artús. Quan aquest va morir, va clavar l'espasa en una roca i només el seu hereu seria mereixedor de l'espasa, per tant de poder-la arrencar.

A l'espasa se li atribueixen propietats extraordinàries i sorprenents.

Excalibur

El tema de l'espasa, Artur i la desaparició d'aquests, juntament amb els cavallers de la taula rodona i la recerca del Graal, ha donat peu a moltes històries, llegendes i també idees a guionistes per fer pel·lícules de cinema. 

"King Arthut- El rey Arturo" dirigida per Antoine Fuqua.

Sinopsi 

Els historiadors han sostingut durant anys que la història del rei Artur era només un mite, però la llegenda té el seu origen en un heroi real, dividit entre les seves ambicions personals i el seu sentit públic del deure. Artús (Clive Owen) només desitja abandonar Bretanya per tornar a la pau i estabilitat de Roma. Però abans, una última missió el porta a ell i als seus cavallers de la Taula Rodona, Lancelot (Ioan Gruffudd), Galahad (Hugh Dandy), Bors (Ray Winstone), Tristan (Mads Mikkelsen) i Gawain (Joel Edgerton), a la conclusió que després de la caiguda de Roma, Bretanya necessitarà un rei, algú que la defensi no només de l'amenaça de la invasió saxona, sinó també que els guiï cap als nous temps. Sota la guia de Merlín (Stephen Dillane), i la valenta i bella Ginebra (Keira Knightley), Artús haurà de trobar la força en si mateix per canviar el curs de la Història.

Excàlibur - John Boorman

Sinopsi

Després d'una llarga i cruenta guerra, Uther Pendragon li prega al mag Merlín que l'ajudi a seduir l'esposa del seu nou aliat, el Duc de Cornwall. Merlín accedeix, però a condició que el fruit d'aquesta unió li sigui lliurat. Aquesta mateixa nit, és concebut Artur. Divuit anys després, els nobles d'un regne el tron està vacant intenten apoderar d'Excalibur, l'espasa màgica que està incrustada en una pedra des de la mort d'Uther.

El código da Vinci - Ron Howard. 

En aquesta pel·lícula gira en torn del Graal. 

Està basada en una famosa novel·la de Dan Brown.

Sinopsi

El catedràtic i famós simbologista Robert Langdon (Tom Hanks) es veu obligat a acudir una nit al Museu del Louvre, quan l'assassinat d'un restaurador deixa després de si un misteriós rastre de símbols i pistes. Amb l'ajuda de la criptògrafa de la policia Sophie Neveu (Audrey Tautou) i posant en joc la seva pròpia vida, Langdon descobreix que l'obra de Leonardo da Vinci amaga una sèrie de misteris que apunten a una societat secreta encarregada de custodiar un antic secret que ha estat ocult durant dos mil anys.

Literatura Llatina

És aquella que inclou totes les obres escrites en llatí. L'època amb més explendor és amb la dinastia d’Octavi August, qui va donar una pau molt llarga als romans. Aprofitant aquest període va fer un programa de recuperació dels valors tradicionals, atreient els grans escriptors de l’època en el cercle del Mecenes.

Durant el regnat d’August és l'etapa en la que la poesia llatina té més importància. En canvi la prosa llatina és més valorada a l’època de la República.

Els autors més importants de la literatura llatina i els que hem comentat a classe són: Horaci, Virgili i Ovidi.

Horaci

Horaci Quintus Horatious Flacus (65 a.C. - 8 a.C.)

Fill d’un esclau que va ser lliberat va treballar com a escrivà i no va trigar gaire a formar part del Cercle de Mecenes, va ser Virgili qui el va introduïr.

La seva poesia és considerada la perfecció clàssica, i ell és el creador d’alguns dels tòpics literaris. Alguns exemple són: el carpe diem, el beatus ille, l’aurora mediocritar, etc.

Per treballar aquests tòpics hem llegit diversos poemes d’autors posteriors ja que són temes molt utilitzats, gràcies a la varietat d’idees. Aquests tòpics tambè apareixen a algunes pel·lícules i cançons, aquí us deixo un fragment d’un dels meus films preferits:

El club de los poetas muertos

Vam aprofundïr sobretot en el tema del beatus ille, fent un poema. Per fer-lo vam parlar d’allò que ens fa feliç a nosaltres i jo ho vaig fer tal que així:

“Feliç aquell que no té tot el que vol,

i no es conforma amb tot el que té,

aquell que és savi i continua aprenent.

Feliç aquell que estima i és estimat

aquell que ha patit, sentit i perdut,

qui s’ha enamorat i desenamorat.

Feliç aquell que no és ni innocent ni ignorant

qui oblida però no vol ser oblidat

aquell a qui han fet mal i se n’ha sortit,

per més vegades que l’hagin ferit.”

L’obra d’Horaci

La seva poesia consta de quatre obres:

- Sàtires

- Èpodes

- Odes

- Epístola: epístola als Pisons és la seva Art Poètica

Les seves obres destaquen per la perfecció mètrica i una poesia molt elevada.

Virgili

Virgili Pubilus Vergilius Maro (70-19 aC).

Virgili va néixer prop de Màntua, en una família rural benestant, en la qual el seu pare es va preocupar en donar estudis al seu fill. Una de les seves obres més importants són les Bucòliques amb la que va aconseguir la fama a Roma i la possibilitat d'entrar al cercle de Mecenes. Defensava el programa polític d'August i li agradava la vida al cam. Va morir en un viatge tornant de Grècia.

L'obra de Virgili
- Bucòliques: 10 poemes de tema pastoril.
- Geòrgiques: 4 llibres on lloa la vida rural i les tasques agrícoles.

- Eneida

L'Eneida és un poema èpic format de més de 9.000 versos, on Virgili narra les aventures de l'heroi troià Enees, després de la caiguda de Troia. La història comença amb la caiguda d'aquesta ciutat, i com Enees fuig amb el seu pare, Anquises, i el seu fill fins arribar a les terres del Laci. Està inspirada en la Ilíada i l'Odissea.

Està dividida en 12 cants, els sis primers narren el viatge d'Enees per la Meditarrània fins arribar al Laci per fundar-hi una nova ciutat, però en comptes d'anar-hi acaben a Cartago. Allà hi ha la reina Dido, que els acull i s'enamora d'Enees. La reina vol que Enees s'hi quedi però ell decideix marxar, com a reacció Dido es suïcida. Així l'autor justifica les guerres entre Roma i Cartago.

En els sis següents, el nostre protagonista viatja al món dels morts, on parla amb el seu pare qui li prediu que fundarà una ciutat i una nova nissaga. D'aquesta naixeran els fundadors de Roma: Ròmul i Rem. Un cop arriben al Laci, el rei Llatí li ofereix a Enees la seva filla en matrimoni i es casen després d'haver lluitat contra altres pobles del Laci.

Amb aquesta història s'explica els precedents i la història de Roma.

L'Eneida és considerada l'epopeia nacional. A part és un poema molt important perquè entronca la família de l'emperador amb Ennees. Va deixar l'obra a mitges i volia que la cremessin un cop mort, però August no ho va permetre.

Va ser font d'inspiració d'altres autors com de Dante, que es va inspirar en ella per fer la Divina Comèdia.

Ovidi
Ovidi Pubilus Ovidus Naso (43 a.C. - 17)

Era un poeta que va néixer en una família benestant dels equites, al ser ric era més independent que Virgili o Horaci. Va estudiar retòrica a Roma i Grècia. Pertanyia a l'alta societat i es va casar tres vegades. L'any 8 va ser destarrat per August, mai no va ser perdonat i va morir a l'exili, als confins de l'Imperi.

L'obra d'Ovidi
- Poesia elegíaca d'amor: Amors i Heroides
- Poesia didàctica d'amor: Art amatòria, Remeis d'amor, Cosmètics per a la cara de la dona
- Poesia didàctica patriòtica: Fastos
- Poesia elegíaca d'exili: Tristes, Pòntiques

La seva obra més important és les Metamorfosis, que és un extens poema de 12.000 versos, dividit en 15 llibres. En aquests recull 250 mites de transformacions. No pertany a cap gènere concret.

Ha tingut molta repercussió ja que ha estat un tema molt imitat al llarg de la història, tan en la literatura com en l'art. Un exemple n'és l'escultura Apol·lo i Dafne de Bernini.

Mite d'Apol·lo i Dafne

El món clàssic

Els últims dies de classe hem estat treballant el món i la cultura de l'Antiga Grècia. Abans, però, d'aprofundir en la temàtica literària, faré una introducció històrica d'aquesta civilització.

Els grecs

Situació geogràfica de l'Antiga Grècia

Els avantpassats de la cultura grega són els micènics i els minoics, dues civilitzacions que van ser fonamentals per a l'origen de la cultura clàssica. 

Es creu que el poble grec va immigrar al sud cap a la península Balcànica a finals del tercer mil·lenni aC. Podem dividir la història de l'Antiga Grècia en tres parts:

• El període arcaic: des de la fundació dels primers estats grecs, que passa per l'edat heroica fins arribar a la part pròpiament històrica. Aquesta etapa és coneguda per la guerra de Troia.
• El període clàssic: en aquesta etapa es destaquen les guerres Mèdiques, la Guerra del Peloponès i les Guerres Macedòniques. És una època molt bèl·lica i se la coneix com l'edat fosca, ja que no ha sobreviscut cap text primari i molt poques restes arqueològiques.
• El període hel·lenístic: des de la mort d'Alexandre el Gran fins a la conquesta de Grècia per part de Roma.

La cultura grega ha estat molt important per diversos aspectes de la nostra societat avui dia. Per exemple, ells van crear la democràcia i la filosofia en el món occidental, a part de molts coneixements, tant matemàtics, com artístics, de construcció, pensament, etc.

També ens han aportat molta cultura literària, com els poemes èpics, que són el precedent a la nostra novel·la, la poesia lírica i la tragèdia, que va ser l'inici del teatre.

Poesia èpica:

Són obres narratives escrites en vers, de transmissió oral en un primer moment.

S'hi narren successos llegendaris o accions d'uns herois que representen els ideals d'un poble. L'heroi, que és el protagonista de la història, ha d'aconseguir un ideal, però hi troba obstacles. Aquest està idealitzat ja que presenta virtuts nobles i els déus estan de la seva part.

D'aquest gènere destaquem el poeta Homer (S.VIII a.C.) amb les seves dues obres: la Ilíada i l'Odissea.

Poesia lírica:
És tota aquella poesia que s'executa amb l'acompanyament d'una lira o qualsevol altre instrument de corda i, a vegades, fins i tot amb la flauta. 
Els autors més representatius són Safo de Lesbos s.VII - VI a.C i Anacreont s.VI - V a.C.


Tragèdia:
És un gènere dramàtic en el qual el protagonista de l'obra, un heroi, s'enfronta al seu propi destí i rep un aprenentatge a través del seu sofriment.
La major part de les tragèdies conservades tenen un argument procedent de la mitologia. D'aquesta manera els dramaturgs, que havien d'escriure cada any tres tragèdies i un drama satíric si volien participar en el concurs anual, no es veien obligats a inventar nous arguments. Això feia que els grans trets de l'argument fossin coneguts pel públic i que molt sovint diverses obres parlessin del mateix mite. Per tant, el més important era la interpretació i el punt de vista que cada autor donava al mite, de manera que cada obra esdevenia una experiència nova per als espectadors.
Autors tràgics: Èsquil, Sòfocles i Eurípides

Representació escultòrica de les màscares

 utilitzades en la tragèdia grega

Dionís, normalment era representat
amb una copa de vi a la mà.

La tragèdia va sorgir en honor al Déu Dionís, el Déu del vi i la festa. Cada any, per la primavera es celebrava el renaixement d'aquesta divinitat. Aquestes festes rebien el nom de Dionisíaques, les quals duraven cinc dies i eren les més importants de la ciutat d'Atenes. Els rituals que es feien durant aquestes celebracions són els precedents del teatre. Aquests constaven de, dotze homes ballant i cantant, amb màscares interpretant la música. Aquestes màscares, les quals estaven fetes amb banyes de cabra, es van utilitzar més tard en el teatre i actualment el simbolitzen.

Els atenencs volien que les seves celebracions arribessin al llarg d'Atenes, aquest va ser el motiu per el qual aquests rituals que es basaven en el ball i la cançó evolucionessin de tal manera que es comencés a escriure històries. Les quals donaven una explicació de perquè aquell any havia plogut o no, el patiment de les dones atenenques quan es va saquejar la ciutat, etc.

Els actors eren denominats hipòcrites, ja que s'amagaven darrera les màscares. Per això diem hipòcrites a qui oculta la veritat, és com si s'amagués darrera aquesta màscara.

Màscara amb banyes, utilitzada per
els homes del cor.

   

 Màscara de "tragos", banyes.

Tragèdia prové de:
tragos -> banyes de cabra
odas -> himne 







Homer:
Se'l coneix per haver "escrit" tant la Íliada com l'Odissea, però el que molta gent no sap, és que aquests poemes èpics eren narracions de transmissió oral i Homer les va recollir en un llibre, cada una respectivament. 
Ell no en va ser l'autor, i podríem dir que n'és desconegut, tot i que moltes persones pensen que ell el va ser. Molts historiadors fins i tot es qüestionen, també l'existència d'Homer.
Sabem del cert que Homer provenia de la Jònia, ja que la seva llengua materna era el jònic. La seva data de naixement tampoc és concreta però es diu que va viure durant el s.VIII a.C.

Bust d'Homer

Íliada:
La Íliada narra la història de la guerra de Troia (Ílion). Aquesta guerra va ser iniciada, en principi, perquè Paris, fill de Príam va raptar a Hel·lena, la dona de Menelau i reina d'Esparta. 
Això provoca l'ira d'aquest i d'Agamèmnon, el seu germà, i se'n van a Troia amb set de venjança; volen recuperar a Hel·lena, la qual és considerada la dona més guapa del món. Així doncs, comença una guerra entra grecs i troians.
Els protagonistes d'aquest relat es divideixen entre grecs i troians. 

• Grecs: Menelau, Hel·lena, Agamèmnon (germà de Menelau), Aquil·les (fill de Tetis, heroi grec), Patrocle (aprenent d'Aquil·les) i Ulisses.
• Troians: Príam (pare de Paris i Hèctor, rei de Troia), Paris, Hèctor (fill primogènit de Príam), Briseida i Enees.

La batalla l'acaben guanyant els grecs, perquè aconsegueixen travessar les muralles de la ciutat de Troia. Tot i que guanyen la guerra, perden a Aquil·les i Agammèmnon. Paris és qui acaba matant a l'heroi grec, tirant-li una fletxa al taló.

Per part dels troians, acaben morint Príam i Hèctor. Aquest últim mor en mans d'Aquil·les, per venjar la mort del seu estimat aprenent Patrocle. 

Guerra de Troia, quan els grecs ja han entrat
a la ciutat emmurallada.

Odissea:

L'Odissea és un poema èpic que narra el viatge de tornada a casa i les aventures d'Odisseu o Ulisses.

Un cop acabada la guerra de Troia, Ulisses torna cap a casa seva; Ítaca, però no li és gens fàcil arribar-hi i es passa més de deu anys donant voltes per el Mediterrani intentant tornar amb la seva dona.

Viu moltes aventures, moltes d'elles són molt conegudes. Com per exemple:

Ulisses i el cant de les sirenes

- El cant de les Sirenes

- El palau de Circe, la bruixa

- Descens a l'infern

- L'illa del Sol

La Bíblia

La Bíblia és un llibre de llibres, que va ser escrita per molts autors tot i que quasi tots són anònims. Dels que en tenim coneixença són els quatre evangelistes; Mateu, Marc, Lluc i Joan (encara que es qüestiona que ells escriguessin els evangelis de veritat). 
La Bíblia està dividida en dos parts:

1. L'antic testament

- Patenteuc 

- Llibres històriques

- Llibres poètics i sapiencials

- Profetes

2. El nou testament 

- Evangelis

- Actes i epístoles

- Apocalipsi

Aquestes són les parts que l'Església reconeix, ja que hi ha cap a 42 evangelis més, que el Vaticà no aprova i per això no estan a la Bíblia. Aquests són els evangelis apòcrifs, que els han 'prohibit', donat per falsos, ja que parlen d'un Jesús més humà i no tant fill de Déu. Per exemple, un d'ells diu que el Messies estava casat i tenia un fill amb Maria Magdalena, una prostituta.

Maria Magdalena, el Greco

L'Antic Testament, a part de ser una part del llibre dels cristians, és tot el llibre dels jueus; més conegut com a Torà. En aquesta part es narra la història de la creació de la Terra, l'home i la dona, també parla de la vida de tots el profetes i de la vida en general abans que nasqués Jesús.
Vull fer un petit incís en la creació del món, que en això tant els jueus com els cristians hi coincideixen. Déu va el va crear en set dies:

• PRIMER DIA: VA CREAR EL CEL, LA TERRA I LA LLUM. TAMBÉ EL DIA I LA NIT.
• SEGON DIA: VA SEPARAR LES AIGÜES DEL CEL I LA TERRA (va crear la pluja) I EL FIRMAMENT DEL CEL.
• TERCER DIA: VA CREAR EL MAR, LA TERRA I LA VEGETACIÓ.
• QUART DIA: VA CREAR LA LLUNA, SOL I LES ESTRELLES.
• CINQUÈ DIA: VA CREAR ELS ANIMALS MARINS I LES AUS.
• SISÈ DIA: VA CREAR ELS ANIMALS TERRESTRES I L'HOME A LA IMATGE DE DÉU.
• SETÈ DIA: ERA EL DIA DE REPÒS 

Al nou testament s'explica la vida de Jesús, com va difondre la seva paraula, les paràboles que explicava per difondre-la. A part d'explicar com acabarà el món i el judici final.
Aquesta part la van escriure exclusivament els 4 evangelistes que eren Joan, Mateu, Lluc i Marc. Cada un d'ells té un símbol amb el qual són representats en moltes obres d'art com el Pantocràtor, diversos quadres i escultures, etc. 

Pantocràtor de Taüll, on es veuen representats els evangelistes com a àngel st. Mateu, com a lleó st. Marc, com a brau st. Lluc i com a àguila st. Joan

Judici Final, Capilla Sixstina per Miquel Àngel

Una de les històries que m'agrada més de la Bíblia és la Paràbola del Fill Pròdig:

La Paràbola del Fill Pròdig

 I digué: Un home tenia dos fills. I el més jove digué al pare: Pare, dóna'm la part que em toca del patrimoni. I els va repartir els béns. I després de no gaires dies, el fill més jove va aplegar totes les coses i se n'anà a una terra llunyana, i allí va malversar el seu patrimoni vivint dissolutament. I quan ho hagué despès tot, vingué una gran fam en aquella terra i va començar a passar necessitat. I anà i es va llogar a un dels ciutadans d'aquella terra, el qual el va enviar als seus camps a pasturar porcs. I desitjava d'omplir el seu ventre amb les garrofes que menjaven els porcs, i ningú no li donava. Llavors, va tornar en si i es digué: Quants jornalers del meu pare tenen pa en abundància, mentre jo m'estic morint de fam!  M'alçaré i aniré al meu pare, i li diré: Pare, he pecat contra el cel i contra tu, i ja no sóc digne de ser anomenat fill teu, tracta'm com un dels teus jornalers. I es va alçar i se n'anà cap al seu pare. I quan encara era lluny, el seu pare el va veure i en va tenir misericòrdia; i va córrer, se li tirà al coll i el besà. I el fill li digué: Pare, he pecat contra el cel i contra tu, i ja no sóc digne de ser anomenat fill teu. Però el pare digué als seus servents: Traieu la roba més bona i vestiu-lo, i poseu un anell en la seva mà i calçat als seus peus. Porteu el vedell gras i mateu-lo. Mengem i fem festa:  Perquè aquest fill meu era mort, i ha tornat a la vida; estava perdut, i ha estat trobat. I van començar a fer festa.  I el seu fill gran era al camp; mentre venia i s'acostava a la casa va sentir música i danses. Va cridar un dels criats i li preguntà què era allò. I li digué: El teu germà ha vingut, i el teu pare ha matat el vedell gras, perquè l'ha recobrat amb salut. Però es va enutjar, i no volia entrar. Llavors el seu pare va sortir i li pregava.  Però ell respongué i digué al seu pare: Vet aquí, tants anys que et serveixo sense que mai hagi transgredit cap manament teu, i a mi no m'has donat mai cap cabrit perquè faci festa amb els meus amics. Però quan ha vingut aquest fill teu, que ha devorat els teus béns amb prostitutes, has matat per a ell el vedell gras. Llavors li digué: Fill, tu sempre ets amb mi, i tot el que és meu és teu. Però calia fer festa i alegrar-nos, perquè aquest germà teu era mort, i ha tornat a la vida, s'havia perdut, i ha estat trobat.

Paràbola del Fill Pròdig

Per saber-ne més:
- Maria Magdalena i Jesús